PROYECTO EDUCATIVO DE CENTRO
P.E.C. RAJOLETES
ÍNDEX
http://www.cidaj.gva.es/sc5/op1.htm
Article 3.
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el dret de conèixer-la i el dret a usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.
Article 14.
Els espanyols som iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raons de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 27.
1. Tots tenim dret a l'educació. Es reconeix el dret a la llibertat d'ensenyament.
2. L'Educació tindrà com a objectiu el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.
Llei Orgánica 5/1982, de 1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
http://www.cidaj.gva.es/sc5/op2.htm
Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982.
Article 6.
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, l'idioma valencià.
3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d'assegurar-ne el coneixement.
4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
5. S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
6. La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració i l'ensenyament.
7. Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de l'altra, així com els que puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
8. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.
1.1.3. Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià (Diari Oficial número 133 de data 01.12.1983)
Incorporació del valencià com a llengua d'ensenyament.
El valencià i el castellà seran ensenyats obligatòriament en tots els nivells, modalitats i graus de l'ensenyament no universitari, en tots els centres, públics o privats, d'acord amb els programes, orientacions i horaris establerts o que s'establisquen per a cadascun dels graus, modalitats o nivells educatius (Decret 79/1984, article 1 apartat 1).
Tots els alumnes han d'aconseguir un domini igual en ambdues llengües.
1.1.4. Lleis reguladores del sistema educatiu
NORMES GENERALS/ NORMAS GENERALES
LEY ORGÁNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educación
1.1.5. Disseny Curricular Base (DCB)
https://www.docv.gva.es/portal/portal/2007/07/24/pdf/2007_9730.pdf
ORDRE 13 diciembre 2007 sobre avaluació en Educació Primària
http://www.docv.gva.es/portal/portal/2007/12/19/pdf/2007_15366.pdf
http://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/03/pdf/2008_3838.pdf
PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE
1.1.6. Reglament de Règim Interior (RRI)
ORDEN de 31 de marzo de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte, por la que se regula el plan de convivencia de los centros docentes.
DECRETO 39/2008, de 4 de abril, sobre derechos y deberes del alumnado, padres, madres, tutores o tutoras, profesores y personal de administración y servicios.
http://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/09/pdf/2008_4159.pdf
REGLAMENTO DE RÉGIMEN INTERIOR
Vegeu http://www.santjoandalacant.es/municipios.asp
En esta pàgina podeu trobar informació actualitzada sobre l'entorn físic de la localitat.
Els elements de l'entorn físic que tenen un especial valor educatiu i que actuen com a fites definidores de la localitat són els següents:
Cabdal del riu Sec. Important element paisatgístic on es poden estudiar les característiques de la xarxa hidrogràfica de la vessant mediterrània. També és interessant en l'aspecte socio-econòmic pel fet que s'erigeix com l'eix vertebrador d'una xarxa de reg que ha configurat el paisatge de la subcomarca. En este sentit és precís destacar la séquia del Gualeró, els molins i l'assut de Sant Joan.
El turó del Calvari és el punt més elevat de la localitat on es troben dos ermites, el Calvari i l'ermita de Santa Anna, i un aljub. Des d'allí es pot tindre una vista panoràmica de la comarca i de les muntanyes que la circunden.
Els antics camps de cultiu quasi han desaparegut o estan en procés de desaparició amb el nou PGOU. Però, en la localitat veïna de Mutxamel encara es conserven elements del paisate agrari que poden ser estudiats: camps de cítrics i hortalisses, bancals, canalitzacions, basses, cases de camp, sistemes de reg...
La costa mediterrània es troba a 4 km del centre i també constitueix un referent important per a l'estudi del relleu litoral i de les activitats marítimo-pesqueres i d'ús recreatiu, destacant pel seu interès geogràfic la platja de Sant Joan, el cap de l'Horta amb processos erosius d'interés geològic, la desembocadura del riu Sec. També hi ha altres elements d'ordre social amb potencial educatiu: el port pesquer i recreatiu d'El Campello i la llotja del peix, el trenet que circula paral·lel a la línia de costa, els jaciments arqueològics de La Illeta d'El Campello i Lucentum, en el terme d'Alacant, fortament lligats a la vida marítima.
Altres elements destacables, vestigis d'èpoques passades, són: les torres de defensa de l'Horta dels segles XV i XVI, les cases de camp i segones residències de la burgesia alacantina del segle XIX i principis del XX, l'església de la localitat, la ruta de les ermites.
La proximitat de la ciutat d'Alacant és un altre recurs educatiu de primer ordre amb els seus museus i espais expositius (MARQ, MUBAG, L'Assegurada, Pous de Garrigós, Llotja, castells, MUA, entitats d'estalvi -CAM i Bancaixa-), teatres i cines.
1.2.2. Evolució de la població
Vegeu www.santjoandalacant.es
|
Nomenclátor. Relación de unidades poblacionales |
|
|
|
|
Año 2007 |
||||
|
Provincia |
Municipio |
Unidad Poblacional |
Población total |
Varones |
Mujeres |
|
03 Alicante/Alacant |
119 Sant Joan d'Alacant |
000000 SANT JOAN D'ALACANT |
20997 |
10230 |
10767 |
La població de Sant Joan ha patit una important evolució amb el pas del temps. Ha sigut un procés paral·lel al de la transformació del sistema econòmic tradicional del poble.
Antigament la població de Sant Joan era una població molt dispersa, es concentrava principalment en les partides rurals situades generalment fóra del casc urbà, masies, caserius, cases de llavor, etc. També existeixen una sèrie de finques i cases de camp situades en el teme de Sant Joan.
Actualment la població de Sant Joan ha mudat la permanència en estes partides rurals pel casc urbà i els barris residencials.
|
Provincia: 03 Alicante/Alacant Municipio: 03119 Sant Joan d'Alacant |
1.2.3. Situació socio-econòmica
Vegeu www.ine.es
http://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com
1.2.4. Anàlisi sòcio-lingüístic
En Sant Joan, tot i que pertany històricament a la zona valenciano-parlant (tal com figura en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià), en l'actualitat, la majoria de les famílies són castellano-parlants, bé per procedir d'altres províncies espanyoles no valencianes, bé per un procés de substitució lingüística patit per les famílies originàries de la localitat.
Últimament, s'aprecia una creixent presència de veïns procedents de països estrangers, amb una problemàtica diferenciada: els alumnes procedents de països hispanoparlants que no mostren cap problema de caire lingüístic en la seua integració social -encara que pot haver-los d'altre tipus, derivats de la seua condició social i econòmica- i els que provenen de països no hispanohablants i que precissen d'un procés d'adaptació lingüística.
La localitat presenta una activitat cultural proporcionada al seu tamany. Les institucions culturals amb les que sol col·laborar el col·legi Rajoletes són:
Escola de Música "Maestro Climent", de la que formen part molts dels alumnes.
Banda de Música "La Paz", que organitza concerts didàctics expressament dirigits als alumnes de la localitat.
Biblioteca de la Casa de Cultura, amb activitats d'animació a la lectura.
Regidoria de Cultura, que organitza activitats diverses: exposicions, concerts, cicles de cinema.
Regidoria d'Educació, que organitza activitats diverses: cursos de formació, programes complementaris de suport escolar, guarderia escolar, serveis psicopedagògics...
Vegeu www.santjoandalacant.es
1.2.6. Altres serveis (social-esportiu)
El col·legi Rajoletes col·labora amb altres institucions socials i esportives de la localitat:
Poliesportiu Municipal, a les escoles esportives del qual assisteixen molts dels alumnes.
Club d'Atletisme de Sant Joan, amb l'organització de jornades i competicions esportives.
Escola de Bàsquet, que se realitza en les instal·lacions del centre.
Cáritas Diocesana, amb la qual col·laboren en campanyes de solidaritat.
Campanyes solidàries amb diverses institucions: SOS África, ajuda al poble saharaui...
Vegeu www.santjoandalacant.es
1.3. ANÀLISI DE L'ENTORN ESCOLAR
El Col·legi Públic és un dels centres de Educació Infantil i Primària existents en el municipi de Sant Joan. Es troba ubicat en la zona nord del municipi, en els afores de poble, junt al terme municipal de Mutxamel, construït sobre una antiga finca que dóna nom al col·legi.
En l'època de la seua construcció (1976), es trobava enmig d'un paisatge típic del camp d'Alacant, però dos fenòmens van modificar les condicions inicials:
-
La zona que el separava del poble s'ha urbanitzat intensivament
-
La zona que l'uneix a Mutxamel va patir les obres de construcció de l'autovia de circumval·lació d'Alacant, privant al col·legi d'una de les pistes esportives del centre i eliminant els arbres que l'envoltaven. Ara, esta és la zona coberta de l'autovia, pendent d'un estudi que intente recuperar-la per al seu ús públic.
Un grup nombrós d'alumnes acudeix en vehicles al centre, fet que provoca importants embussos en les entrades i les eixides. Per altra banda, altre grup d'alumnes que es desplaça a peu ha de travessar vies ràpides. Tot això fa que hàgem de comptar amb els serveis de la Policia Municipal per a regular el trànsit en estes hores.
El centre disposa de dos edificis als quals s'accedeix a través d'un pati que els circunda i que està tancat en tot el seu perímetre.
El pavelló xicotet es destina a:
-
Educació Infantil (6 aules)
-
Aula de Psicomotricitat
-
Aula de Pedagogia Terapèutica
-
Aula de Logopèdia
-
Aula de recursos
Es va construir en 1979, per una promoció RAM, de molt mala qualitat, motiu pel qual ha estat objecte de nombroses reformes.
El pavelló més gran es destina a:
-
Educació Primària (14 aules)
-
Laboratori
-
Aula de Música
-
Aula d'Informàtica
-
Aula de Plàstica
-
Biblioteca
-
Serveis administratius
-
Sala de professors
Es va construir el 1976, de millor qualitat que el xicotet, per això, tot i ser més antic, està en millor estat de conservació. Existeixen a més, zones de servei com s'indiquen en el plànol adjunt entre les quals es troba una sala polivalent utilitzada exclusivament com a Menjador Escolar.
La cuina ha estat objecte d'una reforma integral durant l'estiu de 2007. L'espaì de menjador resulta insuficient per a la satisfer la demanda existent i han de realitzar-se fins a dos torns de menjars. El servei de menjador és atés per una empresa que s'encarrega de l'elaboració del menjar i per una altra que organitza les activitats complementàries que es realitzen durant el temps de migdia.
El pati és molt ampli, dividit en tres zones per a ús dels distints cicles i amb vàries zones esportives senyalitzades. No comptem amb un gimnàs que permeta la realització de les activitats d'Educació Física el dies que la climotologia impedeix realitzar-les a l'aire lliure. Esta és una de les principals carències d'infraestructura i ha sigut objecte d'una demanda reiterada a la Conselleria.
En el moment de la redacció del present PEC estem a l'espera de la realització de unes obres per eliminar les barreres arquitectòniques i per reformar els lavabos principals.
1.3.2.1. Mestres
La plantilla docent està formada per 30 mestres amb la següent distribució:
Catàleg del centre
|
Mestres d'Educació Infantil 7 |
Mestres de Primària 14 |
|
Mestres especialistes en Anglés 2 |
Mestre especialista en Francés 1 |
|
Mestre especialista en Pedagogia Terapèutica 1 |
Mestre especialista en Audició i Llenguatge 1 |
|
Mestre especialista en Música 1 |
Mestres especialistes en Educació Física 2 |
|
Mestre especialista en Religió 1 |
|
També intervenen altres persones en tasques educatives:
-
Professorat del Programa d'Acompanyament (PAE)
-
Professorat d'Educació Compensatòria, proveït per la Conselleria (2 mestres en horari parcial).
-
Monitors del menjador i personal de cuina.
-
Monitors d'activitats diverses en temps de menjador.
-
Servei de guarderia de l'Ajuntament de Sant Joan.
-
Servei de Suport Escolar, organitzat per l'Ajuntament de Sant Joan.
-
Gabinet Psicopedagògic (psicòloga, una vegada per setmana).
-
Personal no docent (1 conserge, depenent de l'Ajuntament de Sant Joan).
1.3.2.2. Alumnes
La població escolar durant el curs 2007-2008 era de 474 alumnes, 147 d'Educació Infantil i 327 de Primària.
L'alumnat acudeix des de totes les zones del poble, fins i tot des de les més allunyades. La seua procedència geogràfica, social i econòmica, així com el bagatge cultural de cada alumne, és molt variada, circumstància que té importants repercusions educatives que pretenem enfrontar amb les mesures organitzatives oportunes:
- Agrupaments flexibles: desdoblaments.
- Adaptacions educatives: curriculars significatives i no significatives.
- Mesures de suport pròpies i d'altres institucions (Ajuntament).
- Assessorament i tractaments específics a càrrec dels especialistes (Gabinet Psicopedagògic, Unitat de Salut Mental, psicòlegs programa PREVI).
- Programa d'Acompanyament Escolar (PAE)
- Programa d'Educació Compensatòria
-Servei d'Atenció Psicològica Externa (SAPE)
Materials
- Magatzem d'Educació Física
- Aula de Música amb la dotació específica
- Biblioteca del Centre i biblioteques d'aula
- Laboratori de Ciències
- Aula d'Informàtica específica i distribuida per les aules
- Materials audiovisuals
CENTRE: Col·legi Rajoletes
CODI DEL CENTRE: 03009348
NIF: Q-5355031-E
RÈGIM: Públic
ADREÇA: Avda. Institut, 6
LOCALITAT: Sant Joan d'Alacant
TELÈFON: 965 65 11 44
FAX: 965 94 32 21
WEB: http://intercentres.cult.gva.es/rajoletes/index.html
CORREU ELECTRÒNIC: 03009348@edu.gva.es
BLOG MENJADOR:
http://cerajoletes.blogspot.com
SERVEIS DEL CENTRE:
Menjador Escolar
Guarderia Escolar (Ajuntament)
Suport Escolar (Ajuntament)
Educadora
Fisioterapeuta
Programa de Compensatòria
Programa d'Acompanyament Escolar (PAE)
Escola de Bàsquet (Ajuntament)
TIPUS D'ALUMNAT: Zona urbana
|
UNITATS |
|||
|
Educació infantil |
Primària |
Pedagogia Terapèutica |
Audició i Llenguatge |
|
6 |
14 |
1 |
1 |
|
NOMBRE D'ALUMNES PER NIVELLS (curs 2007-2008) |
||||||||
|
EI3 |
EI4 |
EI5 |
EP1 |
EP2 |
EP3 |
EP4 |
EP5 |
EP6 |
|
48 |
49 |
50 |
49 |
53 |
50 |
49 |
75 |
51 |
GRAU DE TRACTAMENT DEL VALENCIÀ
Els Programes d'Educació Bilingüe Enriquida (PEBE) permet la integració de les tres llengües del sistema educatiu (espanyol, valencià i llengua estrangera) des del primer curs de primària. La distribució del temps, així com el tractament que rep cadascuna d'elles, es pot consultar en els documents següents:
El Pla de Normalització Lingüística (PNL) pretén compensar la presència marginal del valencià en la vida quotidiana dels alumnes i de l'escola amb un conjunt d'intervencions desglossat en diferents àmbits. Més detalls es poden consultar en el document específic
IDIOMES ESTRANGERS QUE S'IMPARTEIXEN AL CENTRE:
Anglés: 319 alumnes
Francés: 8 alumnes
(Dades curs 2007-2008)
La comunitat educativa de Rajoletes estableix les següents trets d'identitat com a objectiu i guia de les seues actuacions:
-
PÚBLICA. Rajoletes és una escola pública, no tant per la titularitat de la seua gestió -que també- com pel caràcter de servei a la societat que inspira tots els seus actes. Cal, per tant, atendre a les demandes de eixa mateixa societat i sotmetre's al seu escrutini.
-
DE QUALITAT. Eixe servei només pot ser de qualitat; per això, articularà les mesures necessàries per a millorar el servei que presta. Promourà la millora constant dels elements que conformen el fet educatiu: recursos materials i humans, a través de la renovació de les instal·lacions, de l'optimització de la gestión del centre i de la promoció de la formació del professorat. La qualitat ha de ser mesurada a través dels mecanismes que s'arbitren a eixe efecte -avaluació interna i externa- tendent a regir-se per paràmetres homologables de qualitat.
-
PARTICIPATIVA. En consonància amb els punts anteriors, promourà la participació de tots els seus estaments a l'objecte d'establir un compromís ferm de tots per aconseguir els objectius que es proposen. Eixa participació, per a que siga efectiva, ha d'establir espais de decisió autònoms i/o compartits i dotar econòmicament els distints agents perquè puguen fer efectiva eixa capacitat de decisió.
-
CIENTÍFICA. La raó ha d'inspirar tots els actes educatius. La lògica i el mètode científic han de guiar el currículo de la nostra escola, desestimant tant les explicacions simplistes, com els prejudicis, creences sense fonament o qualssevol altres relats alternatius.
-
LAICA. Lligat a l'anterior, defenem l'eradicació de qualsevol manifestació religiosa en l'escola, més enllà d'aquelles específicament establides per llei, en l'actualitat, l'oferta de l'assignatura de religió catòlica. Tanmateix, això no impedeix que el fet religiós siga estudiat com un fenòmen cultural i sociològic que mereix la nostra atenció.
-
EUROPEA. Reclamem esta dimensió europea de l'escola pels valors que promou. La identitat europea no passa per anul·lar la seua diversitat interior i no necessita oposar-se a altres per afirmar-se. La democràcia, la diversitat, la negociació, la solidaritat, són els pilars sobre els que s'ha construït la identitat europea i que volem promoure entre la nostra comunitat educativa.
-
SOLIDÀRIA I INTEGRADORA. El reconeixement de la desigualtat com a causa i, alhora, conseqüència de la injustícia, ens mou a promoure relacions solidàries que permeten corregir eixa situació. Entre els nostres alumnes, treballant per a que tots ells puguen gaudir de les mateixes oportunitats; cap a l'exterior, promovent actituds atentes a les injustícies i proactives envers elles.
-
PROMOTORA DE LA PAU. Les relacions harmonioses exigeixen dotar els membres de la nostra comunitat dels instruments necessaris i desenvolupar les habilitats oportunes que permetan resoldre els conflictes en un ambient de confiança, justícia i cohesió.
-
SALUDABLE. La promoció de la salut entesa com l'estat mental de satisfacció amb un mateix i amb el seu entorn exigeix un treball rigurós en aquells aspectes relatius a la promoció d'hàbits de vida saludables en allò tocant a l'alimentació, higiene, activitat física, autoestima i habilitats socials.
-
ECOLÓGICA. En relació amb el punt anterior, tractem de prendre consciència del lloc que ocupem dins l'ecosistema en el que vivim -i que en el nostre cas és d'àmbit planetari- per a procedir d'un mode respectuós amb el nostre entorn.
3.2.1. ÒRGANS UNIPERSONALS
Direcció
Cap d'Estudis
Secretaria
Estos òrgans de govern estan regulats pel DECRET 233/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària. DOGV Nº 3073, de 08-09-1997
http://www.cult.gva.es/dgp/NORMAS/Der_233v.htm
3.2.2. ÒRGANS COL·LEGIATS
Consell Escolar
Claustre
Estos òrgans de govern estan regulats pel DECRET 233/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària. DOGV Nº 3073, de 08-09-1997
http://www.cult.gva.es/dgp/NORMAS/Der_233v.htm
3.3.1. Equips de nivell
Els equips de nivell estan formats pels mestres que tenen al seu càrrec alumnes d'un mateix nivell.
Funcions:
-
Anàlisi de la situació general del nivell.
-
Planificació d'activitats educatives.
-
Unificació de criteris i coordinació d'actuacions formatives (disciplina, integració, dificultats d'aprenentatge...)
-
Avaluació del procés educatiu i del grup d'alumnes.
-
Proposició d'activitats complementàries.
-
Comunicació amb les famílies.
-
Intercanvi d'experiències.
-
Participació en activitats de formació.
3.3.2. Equips de cicle
En formen part els mestres tutors dels cursos que formen el cicle i els especialistes adscrits a cada cicle.
El professorat de Pedagogia Terapèutica i d'Audició i Llenguatge estarà adscrit als cicles d'Educació Infantil i/o 1r cicle de Primària per tal de previndre el més aviat possible les dificultats d'aprenentatge i per aportar material específic per corregir-les o evitar-les.
Els equips de cicle es reuniran una vegada a la setmana i entre les seues funcions estan les següents:
a) com equip educatiu
-
Elaborar i desenvolupar el projecte curricular.
-
Establir els criteris que permetan unes programacions d'aula coherents amb les decisions adoptades pel cicle.
-
Concretar els mitjans de comunicació amb les famílies i les reunions periòdiques d'informació, tant col·lectives com individuals.
-
Revisar i avaluar el propi model de funcionament per tal d'introduir-hi els canvis que permetan ajustar i millorar la pràctica educativa.
-
Seleccionar, adequar i, si és el cas, elaborar materials curriculars i altres recursos didàctics per al desenvolupament de les activitats d'ensenyament-aprenentatge.
-
Concretar els aspectes didàctics específics de les eixides, visites, projectes de treball i altres, en els que participen els alumnes de tot el cicle.
b) com a òrgan executiu
-
Aplicació del RRI i altres programes que regulen la vida del centre.
-
Elecció del coordinador.
-
Adscripció del grup de mestres al cicle.
-
Organització interna del grup de mestres.
-
Agrupament dels alumnes.
-
Unificació de criteris i pràctiques acadèmico-administratives.
-
Distribució del temps (horaris i espais)
-
Propostes d'assignacions pressupostàries.
-
Distribució, manteniment i cura del material del cicle.
-
Elaboració i aplicació de la PGA pel que fa al cicle.
3.3.3. Comissions
Comissió Pedagògica
Està formada pels mestres coordinadors de cicle; el professorat de Pedagogia Terapèutica, el d'Audició i Llenguatge, la psicòloga del Servei Psicpedagògic Municipal, el Cap d'Estudis i la Direcció.
Entre les seues funcions estan les següents:
-
Analitzar, des del punt de vista educatiu, el context cultural i sociolingüístic del centre a fi de proposar a l'equip directiu, si s'escau, el disseny particular del programa d'educació bilingüe i el pla de normalització lingüística per a la inclusió en el projecte educatiu del centre.
-
Coordinar l'elaboració dels projectes curriculars, així com les possibles modificacions, i responsabilitzar-se de la seua redacció.
-
Elaborar la proposta d'organització de l'orientació educativa i del pla d'acció tutorial per a la inclusió en els projectes curriculars.
-
Elaborar la proposta dels criteris i dels procediments previstos per a realitzar les adaptacions curriculars significatives a l'alumnat amb necessitats educatives especials, per a la inclusió en els projectes curriculars.
-
Assegurar la coherència entre el projecte educatiu de centre, els projectes curriculars i la programació general anual.
-
Vetlar pel compliment i la posterior avaluació dels projectes curriculars en la pràctica docent del centre.
-
Proposar al claustre la planificació de les sessions d'avaluació, d'acord amb les decisions incloses en els projectes curriculars.
-
Coordinar les activitats d'orientació dirigides a l'alumnat del centre.
-
Promoure i, si s'escau, coordinar les activitats de formació del professorat.
Comissions del Consell Escolar
En el si del consell escolar del centre es constituiran com a mínim les comissions següents:
- De convivència.
- Pedagògica.
- Econòmica.
- De menjador
Les comissions del consell escolar del centre estaran compostes, almenys, pel director o directora, dos mestres i dos pares o mares de l'alumnat, elegits pel sector corresponent entre els membres del consell escolar.
La comissió econòmica informarà el consell escolar sobre totes les matèries d'índole econòmica que li encomane el consell. Les seues reunions es realitzaran, com a mínim, una vegada al trimestre.
Altres comissions
S'organitzaran tantes comissions com siguen necessàries per abordar assumptes específics. La seua composició i funcions variarà segons l'assumpte de què es tracte. Mai, però, podran assolir funcions pròpies de les relacionades anteriorment ni dels equips de cicle.